{"id":23883,"date":"2018-06-04T06:00:10","date_gmt":"2018-06-04T04:00:10","guid":{"rendered":"https:\/\/breinco.com\/breincosmartblog\/barcelona-remodelacio-passeig-sant-joan\/"},"modified":"2018-06-04T06:00:10","modified_gmt":"2018-06-04T04:00:10","slug":"barcelona-remodelacio-passeig-sant-joan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/breinco.com\/ca\/breincosmartblog\/barcelona-remodelacio-passeig-sant-joan\/","title":{"rendered":"Barcelona. Remodelaci\u00f3 Passeig Sant Joan"},"content":{"rendered":"

Lloc<\/strong>: Passeig de Sant Joan (Tram Arc de Triomf \/ P. Moss\u00e8n Cinto Verdaguer), Barcelona.
\nProjecte<\/strong>: Reurbanitzaci\u00f3 del Passeig de Sant Joan com a nou corredor verd urb\u00e0.
\nPropietat<\/strong>: Ajuntament de Barcelona<\/a> (PROEIXAMPLE-fase 1 \/ BIMSA-fase 2)
\nAutors del projecte<\/strong>: Lola Dom\u00e8nech<\/a>, Teresa Gal\u00ed<\/a>, CIMEX enginyeria (F1); Lola Dom\u00e8nech, SIGNALIA ENGINYERIA (F2); Emily Rivers, Juliette Boulard i Anna Roque (F1); Alex Flores (F2).
\nProject managers:<\/strong> Jordi Burguera (F2); Carlos Loscertales (F2); Gabriela Ferrari (F2).
\nDates finalitzaci\u00f3:<\/strong> mar\u00e7 2011 (F1), desembre 2014 (F2)
\nSuperf\u00edcie:<\/strong> 31.455 m\u00b2
\nMaterial:<\/strong> Llosa Vulcano<\/a> 30x10x10 cm i llamborda Terana<\/a> <\/p>\n

Premi Catalunya Construcci\u00f3 2015 en la categoria d’Intervenci\u00f3 en edificaci\u00f3 existent.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

PLA GUIA<\/h4>\n

La recuperaci\u00f3 urban\u00edstica de Barcelona iniciada als anys 80 es va centrar sobretot a dignificar aquest espai. La ciutat ol\u00edmpica va accelerar l’execuci\u00f3 d’aquests projectes, emfatitzant l’espai p\u00fablic. Per\u00f2 el teixit urb\u00e0 de Barcelona t\u00e9 mancances. La lluita pel verd urb\u00e0, que estava encap\u00e7alada per les campanyes dels anys vuitanta, semblava haver quedat relegada en darrer lloc, per darrere de paraules com \u201cefici\u00e8ncia\u201d, smart<\/em> o \u201cinnovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica\u201d<\/strong>.<\/p>\n

Els r\u00e0nquings, en q\u00fcesti\u00f3 d’espais verds, no s\u00f3n tan favorables per a la ciutat comtal: metr\u00f2polis poblades com Nova York o fins i tot ciutats industrials com Rotterdam la superen amb escreix en valors de verd urb\u00e0 per c\u00e0pita.<\/p>\n

El Passeig de Sant Joan es va intervenir el 1985 a la Pla\u00e7a Tetuan i el 1998 en el tram superior entre l’Avinguda Diagonal i la Travessera de Gr\u00e0cia, canviant el paviment, arreglant els parterres, instal\u00b7lant jocs infantils i un carril bici.<\/p>\n

Per\u00f2 la hist\u00f2ria del Passeig de Sant Joan es va comen\u00e7ar a escriure al segle XVIII, amb la construcci\u00f3 del Fort de la Ciutadella. Entre el Fort i l’actual carrer del Rec va quedar un espai on es va urbanitzar un passeig entre els anys 1795 i 1802 que es va anomenar Passeig de Sant Joan (encara que no coincideix amb l’empla\u00e7ament actual).<\/p>\n

El 1859, Ildefons Cerd\u00e0 va proposar la trama de carrers de 20 m de l’Eixample barcelon\u00ed en la qual destacaven vies principals amb una secci\u00f3 de 50 metres amb cal\u00e7ada central i voreres amb doble alineaci\u00f3 d’arbrat.<\/p>\n

El Passeig de Sant Joan \u00e9s una d’aquestes vies, aix\u00ed com la Gran Via, el Paral\u00b7lel i el Passeig de Gr\u00e0cia. Es va tra\u00e7ar com a projecci\u00f3 d’aquell passeig i es va convertir en una via de 50 metres d’amplada i 2 km de longitud, que connectava Ciutat Vella amb Gr\u00e0cia. La idea de Cerd\u00e0 era comunicar el districte de Gr\u00e0cia amb el de la Barceloneta, per\u00f2 no va ser possible per la pres\u00e8ncia del Parc de la Ciutadella i, sobretot, per les vies del tren.<\/p>\n

D\u00e8cades m\u00e9s tard, un altre esdeveniment va reafirmar el valor d’aquesta via: l’Exposici\u00f3 Universal de 1888, incorporant l’Arc de Triomf com a porta de l’exposici\u00f3.<\/p>\n

\"pavimento<\/p>\n

Les voreres es distribueixen de manera funcional: una zona de 6 m amb panot tradicional de 20\u00d720 cm per a vianants d’acc\u00e9s a habitatges i comer\u00e7os, i una altra \u00e0rea d’11 m entre vorera i cal\u00e7ada amb vegetaci\u00f3 (existent i nova). Aquesta \u00e0rea varia segons les activitats del tram: zones d’estada, jocs infantils, terrasses, etc.<\/p>\n

Es va incorporar un sistema d’arbustives aut\u00f2ctones per enriquir la biodiversitat i el subsol. La idea era plantejar tres tipologies en al\u00e7ada i tres tipologies crom\u00e0tiques per oferir variabilitat visual.<\/p>\n

La proposta cont\u00ednua i coherent amb els criteris sostenibles ha evitat que els espais verds siguin par\u00e8ntesis urbans, creant una capa cont\u00ednua de vegetaci\u00f3 i reduint el tr\u00e0nsit motoritzat.<\/p>\n

Es van reduir carrils de circulaci\u00f3: de tres per sentit es va eliminar un per banda, deixant un carril de circulaci\u00f3 i un de bus a cada costat.<\/p>\n

Olor de terra humida: paviment drenant versus paviment dur<\/h4>\n

Traslladar l’atmosfera del Parc de la Ciutadella al Passeig de Sant Joan no podia consistir en una cosa superficial, sin\u00f3 de soca-rel: introduir vegetaci\u00f3 limitadament en parterres i pavimentar tota la resta amb formig\u00f3 no era suficient.<\/p>\n

L’\u00fas d’un paviment drenant<\/strong> acompanya la filosofia d’ecoefici\u00e8ncia del projecte. A Barcelona el 64% del s\u00f2l est\u00e0 impermeabilitzat, cosa que dificulta la infiltraci\u00f3 de l’aigua pluvial.<\/p>\n

El verd es trepitja, es respira i s’olora: no \u00e9s un verd contemplatiu, sin\u00f3 un verd habitable, que canvia amb la llum i les estacions.<\/p>\n

\"pavimento<\/p>\n

L’espai s’organitza deixant 6 metres lliures de circulaci\u00f3 de vianants i 11 metres de zona verda. La cal\u00e7ada es redueix i es pacifica el tr\u00e0nsit, incorporant un carril bici segregat.<\/p>\n

El sistema s’adapta a cada tram sense perdre continu\u00eftat.<\/p>\n

Franja verda i utiloitzable<\/h4>\n

L’encert de la soluci\u00f3 consisteix a proporcionar diferents usos a l’espai entre fa\u00e7anes i cal\u00e7ada, amb una continu\u00eftat que l’usuari pot adaptar.<\/p>\n

A tocar de les edificacions se situa el tr\u00e0nsit de vianants i, a partir d’aqu\u00ed, una gradaci\u00f3 de l’espai lliure cap a la zona verda.<\/p>\n

Aquesta franja inclou zones d’estada, jocs infantils, terrasses i altres usos, mantenint sempre el car\u00e0cter de zona verde mitjan\u00e7ant parterres i paviment drenant amb juntes obertes.<\/p>\n

Es conserven els arbres existents i es reposen o s’incorporen noves alineacions.<\/p>\n

El paviment drenant de formig\u00f3 amb llamborda de 30x10x10 cm. Una soluci\u00f3 constructiva innovadora.<\/h4>\n

El paviment drenant es construeix sobre una base granular amb llambordes prefabricades i juntes obertes d’amplada variable. Es col\u00b7loquen sense morter, amb juntes que es poden reomplir amb substrat o \u00e0rid segons l’\u00fas.<\/p>\n

Es van instal\u00b7lar 8.000 m\u00b2 de llamborda de formig\u00f3 tipus Llosa Vulcano<\/a> 30x10x10 cm color ceniza, amb separadors biodegradables de 3,5 cm.<\/p>\n

El gruix de 10 cm aporta estabilitat i resist\u00e8ncia mec\u00e0nica tant per a vianants com per a accessos puntuals de vehicles.<\/p>\n

Es combinen acabats Standard i Top Complete.<\/p>\n

El sistema de junta biodegradable Rasen Mohr<\/a> resol les diferents amplades de junta verda.<\/p>\n

Les llambordes contenen \u00e0rid reciclat i pigments resistents, i s\u00f3n inn\u00f2cues per al medi ambient.<\/p>\n

El 2012 el Passeig de Sant Joan va ser finalista dels Premis FAD<\/a> en la categoria Ciutat i Paisatge.<\/p>\n

29-Remodelaci\u00f3 del Passeig de Sant Joan (tram Tetuan – Arc de Triomf, Barcelona). Lola Dom\u00e8nech Oliva<\/strong><\/p>\n

Com arribar?<\/h4>\n