Lloc: Passeig de Sant Joan (Tram Arc de Triomf / P. Mossèn Cinto Verdaguer), Barcelona.
Projecte: Reurbanització del Passeig de Sant Joan com a nou corredor verd urbà.
Propietat: Ajuntament de Barcelona (PROEIXAMPLE-fase 1 / BIMSA-fase 2)
Autors del projecte: Lola Domènech, Teresa Galí, CIMEX enginyeria (F1); Lola Domènech, SIGNALIA ENGINYERIA (F2); Emily Rivers, Juliette Boulard i Anna Roque (F1); Alex Flores (F2).
Project managers: Jordi Burguera (F2); Carlos Loscertales (F2); Gabriela Ferrari (F2).
Dates finalització: març 2011 (F1), desembre 2014 (F2)
Superfície: 31.455 m²
Material: Llosa Vulcano 30x10x10 cm i llamborda Terana
Premi Catalunya Construcció 2015 en la categoria d’Intervenció en edificació existent.
PLA GUIA
La recuperació urbanística de Barcelona iniciada als anys 80 es va centrar sobretot a dignificar aquest espai. La ciutat olímpica va accelerar l’execució d’aquests projectes, emfatitzant l’espai públic. Però el teixit urbà de Barcelona té mancances. La lluita pel verd urbà, que estava encapçalada per les campanyes dels anys vuitanta, semblava haver quedat relegada en darrer lloc, per darrere de paraules com “eficiència”, smart o “innovació tecnològica”.
Els rànquings, en qüestió d’espais verds, no són tan favorables per a la ciutat comtal: metròpolis poblades com Nova York o fins i tot ciutats industrials com Rotterdam la superen amb escreix en valors de verd urbà per càpita.
El Passeig de Sant Joan es va intervenir el 1985 a la Plaça Tetuan i el 1998 en el tram superior entre l’Avinguda Diagonal i la Travessera de Gràcia, canviant el paviment, arreglant els parterres, instal·lant jocs infantils i un carril bici.
Però la història del Passeig de Sant Joan es va començar a escriure al segle XVIII, amb la construcció del Fort de la Ciutadella. Entre el Fort i l’actual carrer del Rec va quedar un espai on es va urbanitzar un passeig entre els anys 1795 i 1802 que es va anomenar Passeig de Sant Joan (encara que no coincideix amb l’emplaçament actual).
El 1859, Ildefons Cerdà va proposar la trama de carrers de 20 m de l’Eixample barceloní en la qual destacaven vies principals amb una secció de 50 metres amb calçada central i voreres amb doble alineació d’arbrat.
El Passeig de Sant Joan és una d’aquestes vies, així com la Gran Via, el Paral·lel i el Passeig de Gràcia. Es va traçar com a projecció d’aquell passeig i es va convertir en una via de 50 metres d’amplada i 2 km de longitud, que connectava Ciutat Vella amb Gràcia. La idea de Cerdà era comunicar el districte de Gràcia amb el de la Barceloneta, però no va ser possible per la presència del Parc de la Ciutadella i, sobretot, per les vies del tren.
Dècades més tard, un altre esdeveniment va reafirmar el valor d’aquesta via: l’Exposició Universal de 1888, incorporant l’Arc de Triomf com a porta de l’exposició.
Les voreres es distribueixen de manera funcional: una zona de 6 m amb panot tradicional de 20×20 cm per a vianants d’accés a habitatges i comerços, i una altra àrea d’11 m entre vorera i calçada amb vegetació (existent i nova). Aquesta àrea varia segons les activitats del tram: zones d’estada, jocs infantils, terrasses, etc.
Es va incorporar un sistema d’arbustives autòctones per enriquir la biodiversitat i el subsol. La idea era plantejar tres tipologies en alçada i tres tipologies cromàtiques per oferir variabilitat visual.
La proposta contínua i coherent amb els criteris sostenibles ha evitat que els espais verds siguin parèntesis urbans, creant una capa contínua de vegetació i reduint el trànsit motoritzat.
Es van reduir carrils de circulació: de tres per sentit es va eliminar un per banda, deixant un carril de circulació i un de bus a cada costat.
Olor de terra humida: paviment drenant versus paviment dur
Traslladar l’atmosfera del Parc de la Ciutadella al Passeig de Sant Joan no podia consistir en una cosa superficial, sinó de soca-rel: introduir vegetació limitadament en parterres i pavimentar tota la resta amb formigó no era suficient.
L’ús d’un paviment drenant acompanya la filosofia d’ecoeficiència del projecte. A Barcelona el 64% del sòl està impermeabilitzat, cosa que dificulta la infiltració de l’aigua pluvial.
El verd es trepitja, es respira i s’olora: no és un verd contemplatiu, sinó un verd habitable, que canvia amb la llum i les estacions.
L’espai s’organitza deixant 6 metres lliures de circulació de vianants i 11 metres de zona verda. La calçada es redueix i es pacifica el trànsit, incorporant un carril bici segregat.
El sistema s’adapta a cada tram sense perdre continuïtat.
Franja verda i utiloitzable
L’encert de la solució consisteix a proporcionar diferents usos a l’espai entre façanes i calçada, amb una continuïtat que l’usuari pot adaptar.
A tocar de les edificacions se situa el trànsit de vianants i, a partir d’aquí, una gradació de l’espai lliure cap a la zona verda.
Aquesta franja inclou zones d’estada, jocs infantils, terrasses i altres usos, mantenint sempre el caràcter de zona verde mitjançant parterres i paviment drenant amb juntes obertes.
Es conserven els arbres existents i es reposen o s’incorporen noves alineacions.
El paviment drenant de formigó amb llamborda de 30x10x10 cm. Una solució constructiva innovadora.
El paviment drenant es construeix sobre una base granular amb llambordes prefabricades i juntes obertes d’amplada variable. Es col·loquen sense morter, amb juntes que es poden reomplir amb substrat o àrid segons l’ús.
Es van instal·lar 8.000 m² de llamborda de formigó tipus Llosa Vulcano 30x10x10 cm color ceniza, amb separadors biodegradables de 3,5 cm.
El gruix de 10 cm aporta estabilitat i resistència mecànica tant per a vianants com per a accessos puntuals de vehicles.
Es combinen acabats Standard i Top Complete.
El sistema de junta biodegradable Rasen Mohr resol les diferents amplades de junta verda.
Les llambordes contenen àrid reciclat i pigments resistents, i són innòcues per al medi ambient.
El 2012 el Passeig de Sant Joan va ser finalista dels Premis FAD en la categoria Ciutat i Paisatge.
29-Remodelació del Passeig de Sant Joan (tram Tetuan – Arc de Triomf, Barcelona). Lola Domènech Oliva
Com arribar?
Bibliografia: Informatiu APABCN
Fotografia: Adrià Goula
