Renovació i rehabilitació del Mercat de Sant Antoni a Barcelona

Comerci i modernitat
La ciutat és un escenari en constant evolució, amb espais públics de qualitat, cada vegada més autònoms i eficients, millor connectats i participats pels ciutadans.

L’edifici més emblemàtic de l’Eixample de Barcelona, l’icònic Mercat de Sant Antoni que va tancar el 2009 per a la seva rehabilitació, ha necessitat més de 9 anys i una inversió de 80 milions per recuperar la seva imatge original i tornar a obrir les portes. Comerç i modernitat al nou Mercat de Sant Antoni. Lloc: Pla Cerdà entre els carrers Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso. Autors: Taller d’arquitectura Ravetllat-Ribas. (Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas.) Execució: 2009-2018 Superfície: 53.388 m2.

Mercat de San Antoni, Barcelona. Fotografia de Simón García.

136 años de comerç i modernitat

Inicialment es tractava d’un mercat a l’aire lliure situat al sud de la ciutat, lloc de pas per als que marxaven i els que arribaven. Amb el projecte d’expansió de la ciutat, Ildefons Cerdà va proposar construir una estructura que garantís la permanència del mercat i millorés l’abastiment de tota la ciutat de Barcelona.

1942. Exterior del Mercat de Sant Antoni amb els seus icònics tendals, Barcelona.
L’any 1882 es va inaugurar el Mercat de Sant Antoni, dissenyat per Antoni Rovira i Trias, a l’illa que havia creat el Pla Cerdà entre els carrers Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso de Barcelona. Va ser construït per pal·liar les deficiències de productes frescos i va acabar convertint-se en el centre de reunió del barri. Els comerciants tèxtils del Paral·lel i d’altres productes no alimentaris van començar a situar-se al voltant del mercat per aprofitar la concurrència de gent i millorar la seva activitat comercial. Això va obligar a instal·lar parades a l’exterior del mercat, on es van adaptar una sèrie de tendals per a un major confort de venedors i clients davant les inclemències del temps, convertint-se posteriorment en una imatge emblemàtica del mercat i donant lloc al Mercat dels Encants de Sant Antoni. Més tard s’hi van afegir llibreters i col·leccionistes els diumenges, creant el Mercat dominical de Sant Antoni, especialitzat en llibres nous i antics i en col·leccionisme tradicional de postals, segells i revistes. També s’hi pot trobar tot tipus d’ofertes vinculades a cromos, videojocs i pel·lícules.
Procés de rehabilitació del Mercat de Sant Antoni, Barcelona. Fotografia: Adrià Goula
Procés de rehabilitació del Mercat de Sant Antoni, Barcelona. Fotografia: Adrià Goula[/caption]

L’any 2007 es va dur a terme una altra remodelació del mercat, aquest cop pels arquitectes Ravetllat, Ribas i Schmid, traslladant tota l’activitat comercial a tres carpes provisionals per acollir cadascun dels mercats. L’any 2009 es van tancar definitivament les instal·lacions antigues del vell mercat i va començar un projecte de rehabilitació que es va veure interromput per l’aparició de restes arqueològiques: la Via Augusta romana i la necròpolis, així com restes del baluard de Sant Antoni.

2018 actualitat i distribució del mercat

L’any 2018 el mercat torna a obrir les seves portes després de més d’una dècada d’obres de remodelació i més de 80 milions invertits, i compta amb una superfície de 53.388 metres quadrats distribuïts en cinc plantes, quatre de les quals subterrànies. S’han eliminat les pèrgoles o tendals que allotjava el mercat dels Encants, permetent la creació de quatre zones triangulars que s’uneixen a la superilla Tamarit-Comte Borrell. Ocupa una illa sencera i es distribueix en forma de creu grega, reproduint en geometria i dimensió el traçat de les alineacions del barri.

Vista aèria del Mercat de Sant Antoni, Barcelona. Fotografia: Adrià Goula
Conservarà els tres mercats, totalment renovats i més grans, amb una mitjana de vuit metres lineals per parada i passadissos més amplis. El mercat destinat a alimentació es reduirà però se situarà al centre del mercat; les parades dels Encants també s’ubicaran a l’interior però als laterals, i finalment el mercat dominical es mantindrà a l’exterior sota unes marquesines retràctils de tres metres d’alçada que han provocat controvèrsia per l’“impacte negatiu en la visió” de l’edifici.
S’hi afegirà també un supermercat Lidl amb accés directe des de l’exterior i amb una capacitat de 1.300 metres quadrats. La càrrega i descàrrega de productes es realitza a través d’una rampa al carrer Tamarit que dona accés als 11.000 metres quadrats corresponents a magatzems i gestió de residus. Les plantes -2 i -4 es destinaran a l’aparcament, amb 398 places destinades a clients, incloent-hi set places elèctriques, 10 per a mobilitat reduïda i 110 per a motocicletes. La planta -1, que estarà connectada mitjançant escales mecàniques, es destinarà a zona comercial i s’hi podrà veure l’espai museístic. A més, s’hi afegirà un gimnàs Duet Fit amb una superfície de 1.300 metres quadrats i 500 metres quadrats d’espai destinats a “ús veïnal”.
Secció i plantes del Mercat de Sant Antoni, Barcelona. Plànols: Taller d’arquitectura Ravetllat-Ribas

Complexitat de l’obra.

Un museu a l’aire lliure

Accedint des del carrer Urgell i el carrer Manso, es pot veure la gran contramuralla, ja que el Mercat de Sant Antoni va ser construït sobre el baluard de Sant Antoni i el sistema defensiu de l’antiga ciutat medieval. En un futur es podran visitar les restes de la llegendària calçada romana Via Augusta.

Vista exterior i detall de la contramuralla. Fotografia: Simón García.

Formigó WetCast a mida

La tecnologia wetcast és un mètode de fabricació semiautomatitzat de formigó en humit. (relació aigua-ciment de 0,3 a 0,5 aprox. amb superfluidificants) que es basa en la tecnologia del motlle i en la recerca de la màxima compacitat possible gràcies a mètodes de vibració en massa sense excés d’aigua o barreges autocompactants. Es considera prefabricat de formigó arquitectònic i, generalment, són peces de gran volum i complexitat, amb formes i textures més elaborades a causa de la gran versatilitat de la tecnologia del motlle i de les propietats intrínseques que presenta el material. Es poden fabricar en una àmplia gamma de colors, mides i textures; aguanten el transport, la instal·lació i l’ús; es poden instal·lar fàcilment amb equips petits; són segurs per al medi ambient i són menys vulnerables que altres materials davant del clima, el vandalisme o els impactes. La remodelació del Mercat de Sant Antoni s’ha realitzat amb tecnologia wetcast en la peça de coronació de la barana que, a més d’adaptar-se a la inclinació de l’escala, manté les preferències estètiques desitjades.

Vista exterior i detall de la peça personalitzada Wetcast de Breinco, Barcelona. Fotografia: Simón García.

Esglaó Superstep 

A més s’ha utilitzat el graó Superstep, un producte decoratiu i funcional per a l’escala central del Mercat de Sant Antoni.  Una peça monolítica amb un petit bisell de 0,70 cm, ideal per a escales en parcs, zones comunes i comercials. Aquesta peça té una superfície llisa vista que aporta color a l’escala, formant graons amb una còmoda petjada de 40 cm i una contrapetjada de 15 cm. Està fabricada amb formigó d’alta qualitat, compta amb una gran durabilitat i no necessita manteniment posterior.

Vista exterior i detall de la peça superstep de Breinco, Barcelona. Fotografia: Simón García
Fotògraf: Adrià goula Simón García Plànols:  Taller d’arquitectura Ravetllat-Ribas.   Bibliografia: https://www.mercatdesantantoni.com/ https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180523/443765988481/grandes-novedades-mercado-sant-antoni-barcelona.html https://www.metalocus.es/es/noticias/rehabilitacion-del-mercat-de-sant-antoni-por-ravetllat-ribas-arquitectes

Subscripció newsletter

Subscripció newsletter

Sol·licitud d'informació