Lloc: Plaça de les Glòries Catalanes – Barcelona, Espanya. Arquitectes i paisatgistes: UTE Agence Ter & Ana Coello de Llobet Any finalització de projecte: 2019 Superfície: 45.863m2 Col·laboradors: 

• Agronomia: FACTORS DE PAISATGE / Manuel COLOMINAS
• Ecologia i Medi Ambient: ESTUDI XAVIER MAYOR et al.
• Economia: FRANCESC XAIRÓ I ASSOCIATS SL
• Projecte d’il·luminació: LA INVISIBLE Lighting design studio
• Enginyeria: AudingIntraesa, JG Ingenieros
• Enginyeria d’estructures:  BAC Engineering Consultancy Group

Plaça de les Glòries: la nova superilla

El nou projecte global per a la plaça de les Glòries proposa la reordenació de les infraestructures per restar protagonisme al vehicle privat, cedint-lo al vianant i als modes de transport de menor impacte, i configurant l’espai de la plaça com una de les noves superilles de la ciutat de Barcelona.

Les estratègies generadores del projecte global, i que permeten entendre aquesta actuació en un context més ampli, són: 1. La creació d’un sòl continu, sense ruptures amb els barris adjacents, que facilita el flux de vianants i que és capaç d’oferir la màxima polivalència. 2. La generació d’un sòl viu, que permeti restaurar els intercanvis hídrics i biològics interromputs, que suposen la primera condició per afavorir l’aparició d’un espai viu, divers a nivell biològic i capaç d’actuar com un potent regulador climàtic. 3. La instal·lació d’una estructura vegetal capaç de definir l’espai del parc i de configurar un ecosistema urbà d’altes prestacions ecològiques i alta qualitat d’ús públic. Configurada mitjançant la “canòpia”: un gran sostre vegetal compost per les capçades dels arbres, i els “nodes”, espais d’intensificació programàtica o ecològica que puntegen l’espai del parc i on es desenvolupa l’ecosistema en la seva dimensió vertical. Els principals espais del parc en aquesta fase són:

• L’esplanada de gespa del Gran Clar
• L’espai de jocs infantils del Node Lúdic
• Tres nodes de biodiversitat
• Un espai tancat per a gossos: el node de gossos
• La casa dels jardiners: l’edifici de manteniment del parc
• La zona esportiva i de joc de l’Espai de Joventut
• La Rambla dels Encants: la reurbanització del carrer Cartagena, destinada a un passeig per a vianants i bicicletes
• Camins de sauló o pavimentats que connecten aquests espais
• Les urbanitzacions provisionals del carrer Dos de Maig i del fragment de la Diagonal

El gran Clar

Un gran buit en la canòpia d’aproximadament 1,1 hectàrees de superfície permet el pas de la llum i el sol i llibera una superfície dins del parc per a l’ús flexible i polivalent. El Clar queda envoltat per un camí de vianants en tot el seu perímetre, en el qual se situen nombrosos elements de mobiliari urbà que permeten que la gent que no vol seure a la gespa s’instal·li més còmodament en el seu perímetre i pugui gaudir de l’espai obert.

El Node Lúdico

En aquest node, la topografia esdevé l’element de joc principal. Un sòl continu revestit de cautxú es doblega i ondula, creant altures molt diferents que oscil·len entre 1 m i 5 m, configurant un espai de joc eminentment dinàmic. El perímetre de la zona de joc de cautxú es delimita amb una zona de sòl de formigó que conforma la zona d’estada. En aquest àmbit se situa el mobiliari per evitar el conflicte entre aquests elements i el paviment de cautxú. La zona d’estada es remata amb un banc lineal continu de formigó en el qual es poden instal·lar els adults que acompanyen els nens a l’ombra dels arbres.

Els Nodes de la Biodiversitat

Els nodes de la biodiversitat són refugis de natura dins del parc. Es tracta d’elements clau per aconseguir una presència més rellevant de biodiversitat a la plaça de les Glòries, però també per generar elements de paisatge urbà diferents, que puguin ser apreciats com a singulars i identitaris de la plaça. La disposició dels nodes dins l’àmbit del parc respon a l’objectiu de afavorir la connexió ecològica i ve parcialment determinada per la situació de les infraestructures al subsol. El projecte maximitza la infiltració de l’aigua de pluja en el terreny de manera natural en les àmplies zones verdes (parterres, clar, gespa i prats) i de manera més intensa en els llocs plantats específicament per al laminat, drenatge i infiltració: els nodes de biodiversitat i els jardins de pluja.

La Rambla dels Encants

A la banda oest del parc, en continuïtat amb els carrers Cartagena i Àlaba, apareix un nou passeig per a vianants i bicicletes: la Rambla dels Encants. Connectarà en el futur els espais al sud de la plaça (intercanviador, 22@, litoral, grans equipaments) amb els barris de l’Eixample al nord. Per destacar la singularitat d’aquest passeig, es planta amb una doble alineació de xicrandes, que floreixen abundantment amb tons liles a la primavera.

L’Espai Joventut

Destinat a nens i nenes a partir dels 12 anys i també a adults. Es tracta d’una gran superfície pavimentada destinada al joc esportiu i preesportiu que també pot ser emprada com a pista de ball o de patinatge. L’àrea està envoltada d’un tancament vertical molt transparent que serveix de suport per a enfiladisses. La superfície està formada per un paviment continu de formigó polit de ciment gris i àrid antilliscant. El pendent del terreny al voltant de l’espai es resol a l’interior mitjançant la creació de plecs a la superfície contínua de formigó d’una alçada de 45 cm en continuïtat amb el paviment, que permeten a la gent instal·lar-s’hi de manera informal.

La Casa dels Jardiners

L’edifici es troba a l’extrem nord-est del parc, a tocar del carrer de la Independència. Està format per un volum lineal contingut dins d’una pell circular que es relaciona amb la geometria dels altres nodes del parc. El node s’organitza de manera introvertida al voltant d’uns murs perimetrals integrats en un gran parterre vegetal. L’edificació s’organitza en “tres bandes” funcionals que estan contingudes per aquest mur continu perimetral de formigó armat, que s’interromp únicament en correspondència amb dues portes d’entrada i de sortida de vehicles al recinte. Sota l’estructura de l’edifici se situa un dipòsit d’emmagatzematge d’aigua freàtica que permet emmagatzemar l’aigua per al reg del parc.

Bibliografia:

Documento cedido por UTE Agence Ter & Ana Coello de Llobet